JM-FolchiTorres

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres neix a Barcelona el 29 de febrer de 1880, en el si d’una família benestant. El seu pare, Lluís Folch i Brossa, ebenista i fabricant de mobles, és també cofundador de la Unió Catalanista i assidu de l’Ateneu Barcelonès. Aquesta doble militància catalanista, cultural i política, influirà decisivament l’obra literària de Josep M. Folch i Torres.

La fallida del negoci familiar, entre els anys 1887 i 1891, fa de Josep M. Folch i Torres un desclassat que passa d’alumne “recomanat” a “extern” dels Escolapis de Sant Antoni i li dóna a conèixer les condicions de vida dels seus companys menys afavorits. Deixa finalment l’escola als 12 anys i ha de posar-se a treballar.

Molt ràpidament, empès per l’exemple del seu germà gran Manuel, comença a col·laborar en publicacions i a participar en moviments catalanistes. Publica assíduament a L’Aureneta, un setmanari on, sent encara un adolescent, apareix el seu primer poema, Lo primer bes. Als divuit anys edita i dirigeix amb uns amics el setmanari Lo Conseller on escriu poemes, contes i comentaris d’actualitat. Col·labora també regularment a La Renaixença i posteriorment a El Poble Català, Joventut, D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya.

L’any 1901 estrena al Tívoli Trista Aubada, una opereta dramàtica, molt mal rebuda per la crítica. Un fracàs que refredarà considerablement la seva vocació de dramaturg. El mateix any, però, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Sants presidits per Àngel Guimerà i, l’onze de setembre, és arrestat amb uns companys durant l’ofrena a Rafael Casanovas. Involucrat activament en el moviment nacionalista, és secretari del grup polític Unió Catalanista i de l’entitat cultural Orfeó Català.

Uns articles seus a La Tralla, l’obliguen el 1905 a exiliar-se a França per evitar el judici i la condemna per “atentado a la integridad de la Patria”. Aquest exili, que durarà fins el 1908, no interromp, però, la seva activitat literària i, a Lària i Aigua avall, seguiran altres novel·les de caire naturalista com Sobirania , Joan Endal, Una vida, L’ànima en camí  i Vers la llum.

Ja indultat i de retorn de l’exili, l’any 1910, accepta l’encàrrec d’una novel·la d’aventures infantil que l’editor Josep Baguñà pensa publicar per fascicles en el seu setmanari En Patufet. Malgrat la poca experiència de Josep M. Folch i Torres en el camp de la literatura infantil, les Aventures extraordinàries d’en Massagran són un èxit immediat i el portaran molt ràpidament a ser el principal col·laborador d’En Patufet. Les seves Pàgines Viscudes i Pàgines Festives, les novel·les per fascicles de la Biblioteca Patufet, faran del setmanari un autèntic fenomen editorial que, amb tiratges que arribaran als 60.000 exemplars, contribuirà decisivament a la culturització de diverses generacions de catalans en la seva llengua.

L’any 1916, ja casat i pare de família, Josep M. Folch i Torres accepta un altre encàrrec. La Junta d’Espectacles del Coliseu Pompeia li demana una versió actualitzada i menys irreverent dels Pastorets. Malgrat el poc temps lliure de què disposa i el termini molt curt d’entrega, acaba Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús en dues setmanes, escrivint de nits. L’estrena de l’obra, el 24 de desembre de 1916, amb música d’Antoni Català i escenografia de Salvador Alarma és un èxit immediat i el 1918 ja és programada també al Teatre Romea.

La trobada de Josep M. Folch i Torres amb els empresaris Evarist Fàbregues primer, i Josep Canals després, produirà l’extraordinària etapa dels Espectacles per a Infants del Romea i consolidarà definitivament la seva popularitat. El 1931, amb la retirada de Josep Canals, Josep M. Folch i Torres haurà estrenat 22 espectacles teatrals per a infants amb un total de 1145 representacions només a Barcelona.

JM-FolchiTorres-1949És gràcies a aquesta gran popularitat que Josep M. Folch i Torres funda l’any 1920, des de les pàgines d’En Patufet el moviment juvenil “Pomells de Joventut” amb una finalitat moral i patriòtica però sense lligam amb cap partit polític. Aquest moviment forma cèl·lules arreu de Catalunya que organitzen actes, aplecs i desfilades i reivindiquen l’esperit cristià i la puresa de la llengua. L’octubre de 1923, quan el Governador Civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera n’ordena la dissolució, el moviment sumava milers d’afiliats.

L’esclat de la guerra civil, la derrota de la República i la instauració del règim franquista amb la consegüent repressió de la llengua catalana apartaran radicalment del seu públic el que havia estat l’escriptor més popular de Catalunya.

El desembre de l’any 1950, quan tot just començaven a afluixar les prohibicions de qualsevol manifestació de catalanitat, tornant d’assistir a una representació dels seus Pastorets al Teatre Romea, Josep M. Folch i Torres hagué d’allitar-se i morí quatre dies després.